1929 MARIDATZ-VOS O GARA LA BREÇÒLA !

Marida-vous ou garo lo bressolo !

Aï touïjours rêva d’illustra moun pétit pays...

Villonovo o soun homé négré qué li disoun « Olivier des Serres », perqué St-Maourisé aurio pas lou sieou, qué sorio : iéou !

Aou pays des cacho-veïrous, moun pourtrait fario merveillo et dès quatré cantous dé la Franço vendrion admira ma belle taillo, et coumo disoun en franciman « moun génie créateur » !

Eici doun moun proujet :

Maï trouva pas coumo ieou qué ia uno ribanbello dé jouïnés qué vouloun pas sé marida !... Encar’en paou, et vaï véni lo modo qué lous très quarts dé la joïnesse voudron resta garçous. Et alors, dé qué faron los paouros fillettos qué sé poudroun, sé fardoun, sé pignoun ?... Aouron bien lèou lo souletto counsoulatièou dé faïré sécha des figos et dé... resta aou plantoulié !

Es justé aco ? Ah nou ! nou ! et nou !

Car bien souven es rien qué per avariço qué lous jouïnés voloun pas counvoula. Eno fès maridas, chaou abandouna lou café, la cigaretto, los votos, lous réveillous. Et oquelous « messieurs » cercoun lurs aïsés.  Bando dé cassibraillo, testos dé merlusso, figuros dé macaquo, déqué faso sur lo terre ? Io tant dé bouons éfons qué s’èn vont sécha eï Maroc et toumboun pér la Franço, qué tant se maridarion voulountiers ! Et bè ! pusqué nè voulè pas di mariage, ana préné lur plaço, ainsin sarés utiles en quaucon.

Cos per rémédia end’aquel abus qu’aï prés l’initiativo dé proupousa uno leï qué mé vaï rendré célèbré : « L’impôt sur lous célibataris ». Chaudrio fa uno leï terriblo, uno lei intangiblo, uno leï qué dengus pousquessié pas vioula :

Art. I. — Tout individu dé vingt dous ans sé déou maridar.

Art. II. — Sount excepta : lous fadas, lous timbourlés, oquelous qu’aïmoun trop l’aillet parcé qué l’halé li senté.

Art. III, — Tout garçou qu’auro pas trouva fenno sieï més oprès soun servicé, saro coundanna à paya : cent francs d’eïmendo, douzé més de nourriço, douos bressolos en amarino, vingt quatré brayettos, sieï facétouns, douzé kilos dé sucré et vingt quatré kilos dé saboun dé lo prumeiro qualita.

Art. IV. — Tres jours per semmano anara lava lous drapés de sa vésino, et lou duminché proumenaro en voituro sur la plaço publiquo la marmaillo dé soun quartier en chanten : « Ah ! qu’il est doux de ne rien faire ! »

Art. V. — En cas dé récidivo, saro coundanna à brassa jour et nuè l’éfon lou pu rénaïré dé la coumuno.

Aqui moun idéio ! et faï soun chami. L’y sian maï dé cinquanto qu’aven signa uno suppliquo adreïssada à Moussu Painlevé ministré de lo Guerro. Din las signaturos, rélèvé la mieou, pieï misé Tremblun, Catin Pécoupet, Roso Ventresquo, Fino Panténo, Louiso Escouorgeorosso, Sidore Desquouetochi, Césou Couocholettrou, Tavie Mangeochabro, d’autrés et d’autrés.

Saven lou bouonhur d’estré escoutas, déqué vont préné lou paourés célibataris.

Es per aco qué vous disé : Despascha vous dé trouva fenno ou garo lo bressolo.

Cacho-veïrou.

 

 

 

Notre Almanach | 1929

 

 

 

Maridatz-vos o gara la breçòla !

Ai tosjorn revat d’illustrar mon petit païs…

Vilanòva a son òme negre que li dison « Olivier de Serres », perque St Maurise auriá pas lo sieu, que seriá : ieu !

Au païs dels cacha-vairons, mon portrèt fariá mervelha e dels quatre cantons de la França vendrián admirar ma bèla talha, e coma dison en francimand « mon génie créateur » !

Aicí donc mon projet :

Mai trouvatz pas coma ieu que i a una ribanbèla de joines que vòlon pas se maridar !… Encara un pauc, e vai venir la mòda que los tres quarts de la joinessa voudràn restar garçons. E alòrs, de que faràn las pauras filhetas que se podron, se fardon, se pinhon ?… Auràn bienlèu la soleta consolacion de faire sechar de figas e de… restar au plantolièr !

Es juste aquò ? A non ! non ! e non !

Car bien sovent es rien que per avariça que los joines vòlon pas convolar. Una fes maridats, chau abandonar lo cafè, la cigarreta, las vòtas, los revelhons. E aquelos « messieurs » cèrcon lurs aises. Banda de cacibralha, tèstas de merluça, figuras de macaca, de que fasètz sur la tèrra ? I a tant de bòns enfants que se’n van sechar ei Marròc e tombon per la França, que tant se maridarián volontièrs ! E bèn ! pusque ne volètz pas dei mariatge, anatz prene lur plaça, ensin saretz utiles en quaucòm.

Quò’s per remediar en d’aquel abús qu’ai pres l’iniciativa de proposar una lei que me vai rendre celèbre : « L’impôt sur los celibataris ». Chaudriá far una lei terribla, una lei intangibla, una lei que dengús posquèssie pas violar :

Art. I. — Tot individú de vint dos ans se  deu maridar.

Art. II. — Son exceptats : los fadats, los timborlets, aquelos qu’aimon tròp l’alhet parce que l’alen li sente.

Art. III. — Tot garçon qu’aurà pas trovat femna sièis mes après son service, sarà condamnat a paiar : cent francs d’esmenda, doge mes de norriça, doas breçòlas en amarina, vint quatre braietas, sièis facetons, doge quilòs de sucre e vint quatre quilòs de sabon de la prumèira qualitat.

Art. IV. — Tres jorns per setmana anarà lavar los drapets de sa vesina, e lo duminche promenarà en voatura sur la plaça publica la marmalha de son quartièr en chantent : « Ah ! qu’il est doux de ne rien faire ! »

Art. V. — En cas de recidiva, sarà condamnat a braçar jorn e nuèt l’enfant lo pus renaire de la comuna.

Aquí mon idèa ! e fai son chamin.Li siam mai de cinquanta qu’avem sinhat una suplica adreiçada a Monsur Painlevé ministre de la Guèrra. Dins las sinhaturas, relève la mieu, puèi misè Tremblum, Catin Pècopet, Ròsa ventresca, Fina Pantena, Loïsa Escòrja-ròssa, Zidòra Descoetachin, Ceson Còchalètron, Tavie Manjachabra, d’autres e d’autres.

S’avem lo bònur d’èstre escotats, de que van prene los paures celibataris.

Es per aquò que vos dise : despachatz-vos de trovar femna o gara la breçòla.

Cachavairon

 

 

 

Notre Almanach | 1929

 

© Denis Capian, 2021

 

occitan.org