1849 02 17 CANÇONETA

Cansounetto

T’aven, ô drapeou tricolore
Que sies esta tan desirà,
En te vesen tsascu t’adore,
Nous seras pas tourna gorà ;
Te defendren eme courage,
Juren de jamai te quittà ;
Nous as tirà de l’esclavage,
Nous as donna la libertà.

Si celebren aquesto festo
D’aou drapeou que nous an dounà,
Li délegua, baniero en testo,
Seron countens de s’entournà.
An jura de li faire escorto,
Li gardaran fidelità ;
Vous aoutres prestoria man fouarto
Per saouva nosto libertà.

Enun’aqueste beou piqueniquo,
Tutti nous sen bien signalà ;
D’aou drapeou de la Républiquo
Tutti bevean à la santà.
Ma si d’oiço quaoucun s’attristo,
E qu’aquo li counvenio pas,
Qu’aquel se fascho royalisto,
Fourcen pas à la liberta.

Nia que cresion que s’avançavoun
Li cent jours, mais en bien passà ;
N’iaviò beoucò que li contavon,
Aqueou seron bien attrapà ;
N’aviò que trop d’oquello meno
Que dision : aquo tendro pas !
Mais mille ans, si n’aven la peno,
Diren : Vivo la libertà !

L’aoutour d’oquello cansounetto
Es Pierre Doux, san lou nouma,
En char, per pas dire en charetto,
Dessu la routo de Privas,
A cousta de soun camarado,
Quand dengu lou geinavo pas,
Sa canson fugué coumpaousado :
Proufité de la liberta.

 

Le Courrier de la Drôme et de l’Ardèche | 17 02 1849

 

Cançoneta

T’avem, ò drapèu tricòlòra
Que siás estat tant desirat,
En te vesent chascun t’adòra,
Nos seràs pas tornar garat ;
Te defendrem eme coratge,
Jurem de jamai te quitar ;
Nos as tirat de l’esclavatge,
Nos as donat la libertat.

Si celebrem aquesta fèsta
Dau drapèu que nos an donat,
Lei delegats, banièra en tèsta,
Seràn contents de s’entornar.
An jurat de li faire escòrta,
Li gardaràn fidelitat ;
Vosautres prestariatz man fòrta
Per sauvar nòsta libertat.

En aqueste bèu pica-nica,
Tutei nos sem bien sinhalat ;
Dau drapèu de la Republica
Tutei bevem a la santat.
Mas si d’aiçò quauqu’un s’atrista,
E qu’aquò li convènia pas,
Qu’aquel se fascha roaialista,
Forcem pas a la libertat.

N’i a que cresián que s’avançavon
Lei cent jorns, mè an bien passat ;
N’i aviá bèucòp que li còmptavan,
Aqueus seràn bien atrapats ;
N’aviá que tròp d’aquela mena
Que disián : aquò tendrà pas
Mè mila ans, si n’avem la pena,
Direm : Viva la libertat !

L’autor d’aquela cançoneta
Es Pière Doç, sans lo nomar,
En char, per pas dire en charreta,
Dessús la rota de Privàs,
A costat de son camarada,
Quand dengú lo geinava pas,
Sa cançon fuguèt compausada :
Profitèt de la libertat.

 

Le Courrier de la Drôme et de l’Ardèche | 17 02 1849

© Denis Capian, 2013

occitan.org